On són els verdaders "Quatre Cantons" de Canet? / Sergi Alcalde i Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 86 (2023) , p. 23-27 : il.
Notes. Títols i resums en català i anglès.

Atès que en els últims anys les xarxes socials han afavorit l'ús del canvi de denominació de la històrica Plaça de la Llenya de Canet, rebatejant-la amb el nom dels "Quatre cantons", aquest article vol mostrar que aquest topònim ja existia al Canet de segles enrere i que corresponia a un altre indret de la població. L'autor deixa constància de quines són les denominacions correctes per a cada una de les dues ubicacions dins el terme municipal.

Descoberta la localització de la tomba de la família Milans dins l'església parroquial de Canet / Sergi Alcalde i Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 86 (2023) , p. 30-31 : il.

Atenent que durant aquest any s'han impulsat les gestions per a la recuperació i possible museïtzació de les 13 làpides sepulcrals que es conserven, procedents dels vasos funeraris de l'interior de l'església parroquial, i amb la singularitat que dels Milans es conserva una de les parts de la làpida, concretament la que posseeix el seu escut heràldic, vaig emprendre l'empresa d'intentar esbrinar la situació exacta on se situaven cadascuna d'aquelles làpides. El treball de recerca ha estat complicat, però qui té insistència n'obté algun fruit. Finalment, podem afirmar que s'ha descobert on tenien situada la seva tomba, i per tant, on deuen restar encara dipositades les restes del Rnt. Tomàs Milans i de la seva família.

La Torre dels Vendrell del carrer Vall, la causa per la qual possiblement es dictés la primera disposició urbanística de Canet : "El poble genera plets, i els plets generen ordenació" / Sergi Alcalde Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 85 (2023) , p. 10-18 : il. (Articles) 
Notes. Resums en català i anglès.

Aquest article versa sobre la construcció d'una torre de defensa cilíndrica, propietat de la família Vendrell, que se situava a l'actual carrer Vall de Canet de Mar. Per herència passà a mans de la família Macià, qui al segle XVIII va regalar-ne la pedra per a l'ampliació de l'església Parroquial de Canet i va establir-ne el solar per a la construcció d'una casa al sastre Fructuós Vila. Les problemàtiques del límit del nou edifici amb el carrer van comportar disputes veïnals i diversos plets, provocant la definició per part de l'Ajuntament d'una alineació consensuada, és a dir, una primitiva normativa urbanística.

Any 2023. 360 anys dels primers goigs i 170 de la primera pedra del nou Santuari : presentació de la Novena i Festes de la Misericòrida d'enguany / Sergi Alcalde Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 85 (2023) , p. 31-34 : il. (Notícies) 

El passat dimarts 15 d'agost, al Santuari de la Misericòrdia, després de la celebració a les 12:00h de la Missa Major per la festivitat de l'Assumpció de Maria, també es va celebrar l'acte de presentació de la Novena i les Festes de la Misericòrdia d'enguany. Enguany es va tornar a demanar al nostre company Sergi Alcalde, com a representant del CEC , que realitzés una conferència-xerrada sobre alguns fets històrics relacionats amb el Santuari i la Verge. Atenent que diverses persones i socis de la revista ens han fet arribar l'interès per a poder llegir i recordar les seves explicacions, s'ha cregut oportú publicar-ne els punts i anotacions en el present butlletí. El passat dimarts 15 d'agost, al Santuari de la Misericòrdia, després de la celebració a les 12:00h de la Missa Major per la festivitat de l'Assumpció de Maria, també es va celebrar l'acte de presentació de la Novena i les Festes de la Misericòrdia d'enguany. Enguany es va tornar a demanar al nostre company Sergi Alcalde, com a representant del CEC , que realitzés una conferència-xerrada sobre alguns fets històrics relacionats amb el Santuari i la Verge. Atenent que diverses persones i socis de la revista ens han fet arribar l'interès per a poder llegir i recordar les seves explicacions, s'ha cregut oportú publicar-ne els punts i anotacions en el present butlletí.

La Confraria de Sant Marçal de Canet i la seva capella : el gremi de comparets, el Misteri de l'Assotament i el cotonet de Sant Ponç / Sergi Alcalde Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 84 (2023) , p. 15-33 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

El present article intenta ser un recopilatori de les dades localitzades sobre la confraria de Sant Marçal de Canet, vulgarment anomenada ®dels estrangers». Coneixerem quin indret ocupava la seva capella i altar dins l'Església Parroquial de Canet i els altars i ornaments que va tenir. Així com les dades sobre el misteri de l'Assotament que era propietat d'aquesta confraria i que sortia a la processó de Setmana Santa, la singular festivitat a Sant Ponç i la vinculació d'aquesta confraria amb el gremi de comparets de Canet.

Notícies del CEC / Sergi Alcalde Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 84 (2023) , p. 34-35 : il.

L'Origen del carrer d'en Pagà / Sergi Alcalde Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 83 (2023) , p. 27-33 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

Després de la sentència judicial de 1789 on la família Cabanyes guanyava el plet a la parròquia de Canet, el terreny del Mas Cabanyes es va anar subdividint entre els múltiples hereus. Aquest repartiment originà la creació de carrers i la construcció, per a lloguer, de diversos conjunts de cases. És el cas de l'actual carrer Jaume Pagà, essent-ne promotor el comerciant canetenc Bonaventura Pujades i Colomer, àlies Pagà.

Notícies del CEC / Sergi Alcalde Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 83 (2023) , p. 34-35 : il.

La Família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, i la seva predilecció per enterrar-se al monestir de Sant Pol de Mar / Sergi Alcalde i Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 83-112
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

L'actual castell de Santa Florentina de Canet de Mar es va construir annexant-se a l'antiga Casa Forta de Canet. Era una edificació residencial medieval, amb importants elements defensius, que durant generacions va pertànyer a la nissaga dels cavallers Canet. Aquest estudi repassarà la genealogia d'aquest llinatge del segle XII al XIV, posant un interès especial en les figures de Ferrer I de Canet i Ferrer II de Canet i Villalba. Aquest últim, amb importants càrrecs a les corts catalanoaragoneses d'Alfons III el Benigne i de Pere III el Cerimoniós. Gràcies a bona part dels seus testaments, sabem que tant els membres masculins com els femenins dels Canet tenien una predilecció especial pel monestir de Sant Pol de Mar, al qual deixarien nombroses propietats i objectes de la llar, i també disposarien que els seus cossos, després del seu traspàs, hi fossin enterrats.

La Coliflor de l'arxiduquesa i els petards de la reina Ma. Cristina / Sergi Alcalde
Alcalde i Vilà, Sergi


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 251-266


El present estudi conté la població de Canet com a indret on succeïren, segons la versió popular en un dels casos, dues estances de princeses europees. Ambdós personatges, després del seu enllaç dins la península, s'acabarien convertint en reines o emperadrius consorts. Per un costat, es tracta de mostrar la impossibilitat de certesa del que durant gairebé un segle s'havia afirmat, i és que durant el període de la guerra de successió hagués passat per Canet la futura emperadriu Isabel Cristina de Brunswick (1691-1750), consort de l'emperador del sacre imperi romà germànic, Carles d'Habsburg (Carles d'Àustria). La versemblant història, avui dia clarament refusada per les investigacions vigents, conté una curiosa nota humorística al voltant d'un suposat regal entregat pel Consell de Canet quan, l'any 1708 es dirigia a Barcelona per a contraure les seves núpcies. Per altra banda, es plasmarà a mode de recopilatori, les dades i publicacions relacionades amb, aquesta sí del tot constatada i documentada, la pernoctació a la casa de Can Dalmau de Canet de Maria Cristina de Borbó, filla dels reis de Nàpols, quan l'any 1929, es dirigia, junt amb tota la cort i comitiva, cap a Madrid per a casar-se amb el seu oncle Ferran VII. No deixarà de ser interessant poder resseguir quines foren les accions transcorregudes en aquella jornada, i la distribució de bona part del reial seguici, repartint-se per gran nombre de cases de la població. A l'hora també desmenteix la versió que en aquella ocasió es pogueren contemplar a Canet, per primera vegada focs artificials.

El Desmembrament del Mas Cabanyes / Sergi Alcalde Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 81 (2022) , p. 12-19 : il.
Notes.

Aquest article versa sobre el final idesmembrament del Mas Cabanyes de Vall de Canet, amb un nombre important de litigis familiars entre els descendents i també amb l'Església Parroquial de Canet, qui exercia el seu dret de cohereva. Després de la sentència judicial, el terreny del Mas Cabanyes es va anar subdividint entre els múltiples hereus.

Can Llaví : la casa de fragata que Miquel Llauger i Bonet va construir pel seu fill, el Rvnt. Josep Llauger i Moní Sergi Alcalde Vilà / Sergi Alcalde Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 80 (2022) , p. 18-26 : il.
Notes.

El present article versa sobre l'evolució urbanística del carrer de la Font, centrantse amb la dilatada història de l'edifici conegut com a Can Llaví. Ressegueix la trajectòria dels seus primers propietaris, el comerciant que la va fer edificar, bona part dels seus descendents i residents i també alguns curiosos estadants que s'hi allotjaren puntualment.

Una Coliflor dubtosa per a l'arxiduquessa i els petards incògnits per a la reina Maria Cristina / Sergi Alcalde i Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 79 (2022) , p. 12-23 : il.
Notes.

Aquest treball vol constatar per un costat la impossibilitat, malgrat un interessant anecdotari, de la vinculació amb Canet de l'arxiduquessa Isabel Cristina de Brunswick i un suposat regal de coliflor per part dels representants canetencs durant la guerra de successió del s. XVIII. Per altra, s'estudia la presència a Canet l'any 1829 de la futura reina Mª Cristina de Borbó-Dues Sicílies, els esdeveniments ocorreguts aquella jornada i l'estatge del seguici repartint-se per gran nombre d'edificis canetencs.

La Família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet i la seva predilecció per enterrar-se al Monestir de Sant Pol de Mar / Sergi Alcalde i Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 78 (2021) , p. 16-24: il.
Notes.

Aquest article té l'objectiu d'analitzar i comentar els fets més rellevants que ocorregueren a Canet de Mar tot just fa un segle, l'any 1921, relacionant-los amb un context històric més ampli a nivell nacional i, fins i tot, internacional. Un viatge constant entre la microhistòria i la macrohistòria. Un moment de conflictivitat obrera, d'inestabilitat política i de crisi econòmica afavorides per les conseqüències de la Primera Guerra Mundial i la ineficàcia i decadència del sistema polític de la Restauració borbònica.

Cinc cartes de Canet per a una cosina de Chamartín : la correspondència familiar del noble Carlos-José Guitiérrez de los Ríos quan residí a Canet, un "lugar pequeño pero bonito" dirigida a una de les seves cosines / Sergi Alcalde Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 77 (2021) , p. 16-20 : il.
Notes.

El present estudi transcriu cinc cartes escrites des del juliol de 1761 al setembre del mateix any per Carlos-José de los Ríos,qui esdevindria comte de Fernán-Núñez, dirigides a la seva cosina M. Teresa Silva i Mendoza, que residia a la vila de Chamartín, prop de Madrid. En elles, no sols explica breument el seu pas per la vila de Canet, on hi residí durant aquell període, formant part d'un cos militar, sinó que són interessants per a contextualitzar dos fets transcendentals per la població. Per un costat, les constants inclemències meteorològiques, que governaven i ordenaven la vida diària dels nostres avantpassats, mostrant la importància de les rieres. I per una altra, els albiraments i anècdotes sobre la pirateria, que tant va assetjar les costes catalanes durant diversos segles.

La Segona imatge de la Verge de la Misericòrdia : la renovació iconogràfica dels braços oberts / Sergi Alcalde Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 77 (2021) , p. 27-31 : il.
Notes.

El passat 2020, la comissió de la Novena em va sol·licitar si podia presentar una petita conferència o explicació sobre els orígens i presència de la Verge de la Misericòrdia a Canet, aprofitant el dia de la presentació dels actes de la Novena. Es va realitzar el 15 d'agost, coincidint amb la festivitat de l'Assumpció de Maria, i tractà sobre la temàtica ja publicada de la presència de la pesta bubònica a Canet de mitjans s. XVII i la posterior devoció a l'antiga imatge del Roser, reconvertida en Verge de la Misericòrdia. Sembla que els assistents quedaren força complaguts, i enguany, se'm va tornar a demanar la meva intervenció a la presentació de la Novena. En aquesta ocasió, la meva intervenció tractà sobre el canvi de la iconografia de la Verge, que passà de l'antiga imatge amb el nen Jesús a la de la Verge sola amb els braços oberts. Més d'una persona, en aquestes darreres setmanes m'ha preguntat i sol·licitat si aquella intervenció no es publicaria o estaria disponible en algun format. Des de la Junta del CEC s'ha cregut convenient, coincidint amb aquest butlletí del mes de setembre, que es. publiqui en aquest exemplar. Desitjo sincerament que aporti als lectors dades i informació del seu interès.

Els Familiars del Sant Ofici de la Vila de Canet de Mar : origen de problemes institucionals i veïnals en els segles XVII i XVIII / Sergi Alcalde i Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 76 (2021) , p. 21-31 : il.
Notes.

L'atorgament de les titularitats de Familiars del Sant Ofici portava intrínsecs una sèrie de privilegis que es contradeien amb el Comú Municipal. Aquests, sumat a que el sector poblacional escollit es caracteritzava pel seu major nivell econòmic, que en molts casos ostentava ufanosament vers els altres habitants, van ser les causes que convertiren els Familiars del Sant Ofici en personatges mal vistos i poc apreciats. L'afany de les classes benestants canetenques, especialment la burgesia enriquida amb el comerç de vins, aiguardents i productes colonials, va provocar el sorprenent fet que entre 1779 i 1790, els Inquisidors generals barcelonins, redactessin fins a 5 nous nomenaments. El present article mostrarà dades biogràfiques i familiars d'aquests personatges, la localització de les edificacions on residien i el paper que van jugar dins la societat canetenca.

La Casa Domènech de Canet de Mar : (1919-2019) / Sergi Alcalde, Carles Sàiz, Gemma Martí, Jordi Soler



Canet de Mar : Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2019
214 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Conté: La casa Domènech, un espai vivencial - Els orígens de can Rocosa. De la casa d'un fadristern del segle XVI al lloc d'estiueig de Domènech i Mntaner / Sergi Alcalde Vilà - Lluís Domènech i Montaner i l'arrelament a Canet / Carles Sàiz i Xiqués - Can Rocosa, el "raconet tranquil per pensar i treballar quiet" / Carles Sàiz i Xiqués - El paraigüer de la Casa Domènech / Gemma Martí Rey - Genealogia dels Domènech i Montaneri dels Roura i Carnasoltes / Jordi Soler Moradell.
ISBN 9788494923036

Eugène Viollet-le-Duc deia que la casa era un "reflex de la personalitat de qui l'habita" i la Casa Domènech de Canet de Mar (1918-1919) esdevé una autèntica capsa d'intimitat domenequiana. Can Domènech contribueix a preservar, sense cap mena de dubte, el llegat de Lluís Domènech i Montaner. El conjunt de modelats, les ceràmiques vidriades, les mostres d'ebenisteria i el mobiliari del seu interior, són autèntics aglutinadors de coneixement sobre el personatge i una síntesi buscada de tota la seva trajectòria arquitectural de més de 40 anys. (Editorial).

Els Parents canetencs del pintor Salvador Dalí / Sergi Alcalde i Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 75 (2021) , p. 23-31: il.
Notes.

Aquest article sintetitza les dades obtingudes d'un treball de recerca documental, amb els records familiars que ha anat recopilant l'autor, tant en pròpia persona, com per veu d'alguns familiars. Mostra l'existència i vivència a Canet de la família Bertran-Esteve, estretament emparentats amb el pintor surrealista Salvador Dalí. Així mateix, aprofita per contextualitzar-ne la família i els trets més característics dels seus components, gràcies entre altres coses, a la salvació de l'arxiu fotogràfic d'aquesta família per part del propi autor.

El Dia que els canetencs van jurar al Rector en comptes de la Constitució : la manera de com es va secundar la Constitució de 1820 a Canet de Mar en la celebració del seu segon centenari / Sergi Alcalde i Vilà
Alcalde i Vilà, Sergi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 74 (2020) , p. 19-23 : il.
Notes.

Gràcies a la localització d'un document manuscrit elaborat pel mateix rector, Mossèn Josep Pujolar, es té coneixement de quina manera el poble de Canet va jurar la Constitució del 1820, una constitució liberal que feia capgirar la monarquia absolutista de Ferran VII. El text descriu "fil per randa" tots els esdeveniments ocorreguts en els dies anteriors i en la pròpia jornada de l'1 d'abril del 1820, celebrant l'acte amb tota la pompa necessària dins la parroquial canetenca.